TACERE la C
ha pronuncia fricativa sibilante ed è
degeminata.
In
alcuni modi, tempi e persone la E
tonica passa ad I.
Indicativo
presente tàcio (taȼió), tàci, tàce (taȼé), se tàce, tacìte, (taȼìté), tàceno/tàciono
(taȼénó/taȼiónó).
Imperfetto tacìvo (taȼivó), tacìvi, tacìva, se tacìva, tacìvi, tacì-
veno/ono (taȼivénó/ónó).
Passato remoto tacètti,
tacésti/tacìsti, tacètte (taȼètté),
se tacètte, tacésti/tacìsti, tacètteno/ono (taȼètténó/ónó).
Futuro taciarò,
taciarè, taciarà, se taciarà, taciaréte (taȼiarété), taciaràno (taȼiaranó).
Congiuntivo
presente e imperativo
tàcia, tàcia, tàcia, se tàcia,
tacéte/tacìte, tàceno/tàciono.
Imperfetto tacìssi,
tacìssi, tacìsse (taȼissé), se
tacìsse, tacìssi, tacìsseno/ono (taȼissénó/ónó).
Condizionale presente
tacerèbbi/taciarèbbi, tacerésti/taciarésti,
tacerèbbe/taciarèbbe (taȼérèbbé), se
tacerèbbe/se taciarèbbe,
tacerésti/taciarésti (taȼérésti), tacerèbbeno/taciarèbbeno/ono
(taȼérèbbénó/ónó).
Participio
passato taciùto
(taȼiutó).
Infinito tacére
(taȼéré).
